Bloc a Cubells

Fa ja uns dies i moguts per la baixada de temperatures el Ramonet i jo vam decidir apropar-nos a la zona de bloc de Cubells, sense ressenyes i amb la única intenció de tastar l'arenisca d'aquestes contrades... com sempre va valdre la pena!

Els caos de blocs els trobem passats cinc quilòmetres de la població de Cubells (Noguera), i en direcció a Balaguer. Aquests són ben visibles al costat dret de la carretera i s'hi accedeix per uns camps que segons l'època de l'any poden no estar segats, i cal respectar.

La qualitat de la pedra és bona, no obstant segur que a l'hivern els romos serien més agraïts, vaja que costava quedar-s'hi! Vam començar escalfant amb uns blocs curts però amb passos tècnics de peus, per acabar amb el que vam gaudir més... els llençaments a una i dos mans, mireu les seqüències de fotos del Ramonet!

   

Les ressenyes estan publicades amb format pdf al blog del Ferran Guerrero però malgrat es puguin descarregar costa de veure res. Sembla que aquestes són d'alguna revista especialitzada.

Per a aquells que allà on caguen deixen la merda, penseu en els altres i seguiu tibant però sense matalassos vells abandonats a la seva sort. Caldria ser més curós amb l'entorn per, amb el temps, poder seguir gaudint-ne.. 

  

Pedres de Cadí

El passat 30 d'agost la Laia i jo juntament amb un bon grapat de tupedalins i tupedalines, vam adreçar-nos als majestuosos peus del Cadí, ens donarien aquestes contrades cap satisfacció més a banda de gaudir del paisatge... Part d'aquesta ruta l'havia fet ja fa uns anys amb la Rosó, el Xavi Grané i el Jordi Farré... alguns però no ho recorden, deu ser la paternitat!

Vam començar a pedalar des del pont de la Palanca a les nou del matí, com sempre vam arribar ben just. Ens vam adreçar a Artedó per la carretera asfaltada que hi puja. Poc abans d'arribar-hi trencariem a la dreta per una pista de terra en direcció al Coll de Vanses. Va ser una ascensió per asfalt que a una que jo em se li va semblar un dels ports de categoria especial dels que es corren al Tour de França...

Pedalant per la pista de terra que passa pel bosc de Bentanacs tot va agafar un altre caire. Calia relaxar les cames i començar amb les fotografies i relacions socials, no és això part de l'encant que tenen aquestes sortides?
Un cop al Coll de Vanses i després d'una bonica ascensió, ens trobem amb les pistes que van en direcció a la collada de Lletó passant sota el Tossal de Lletó , i la que tancada per una barrera del Parc Natural s'adreça a la Molina de Lletó o si ens hi enfilem més amunt a Pedres de Cadí. Aquesta seria la pista que seguiriem nosaltres després de reposar forces i fer-la petar una estona.

Uns quilòmetres després de passar la tanca del Parc Natural, ens trobem a l'esquerra amb la pista que s'adreça a la molt anomenada Molina de Lletó pels avistaments d'una óssa i els seus dos cadells... l'Eva devia voler tornar-hi doncs va tirar avall seguida per algun altre tupedalí també força despistat!

Va caldre pujar encara una mica més, fins a arribar per sobre dels 1900 metres lloc on ens esperava l'aigua fresca d'una font propera i la foto oficial de grup. La Rosó va aprofitar per explicar-nos en l'esmentada font el lligam que hi havia entre les flors d'aquesta vessant del Cadí i les empreses de suavitzants...

Un cop a dalt de tot i per sota el Coll de Pradell, ja només calia deixar-se anar per la pista de Sant Salvador fins a arribar a la carretera que puja a Tuixén i a tocar del mirador de la Trava. I ja per asfalt vam tirar avall fins a passat el Ges, on els coneixedors de la zona ens van deleitar amb un magnífic descens per unes trialeres que van dur-nos fins a les rodalies de la carretera de Cerc, i poc després la Seu.... sense veure l'ós però satisfets pel viscut!

Pedals de vi al Priorat

Fins a les orelles de vi anaven els que van fer l’escrit d’aquesta pedalada al Vertex... “com pot ser que encara no arribem si portem deu quilometres més del que marca la ruta” (aquesta va ser una de les frases que més vam dir el primer dia)...però calia arribar abans que es fes fosc...

El Xavi i en Pere ... fruita lleig! ..........Res a dir, això es ben sabut...

Vaig trobar aquesta pedalada en un dels últims Vertex, animat pel que els autors exposaven vam decidir juntament amb el Xavi i l’Alfons escapar-nos cap al Priorat quan la feina ens ho permetés. I així va ser que amb la companyia d’en Pere vam marxar cap a Morera de Montsant, l’Alfons i cia ho farien un dia després.

Jo creuo i el Pere marxa... ...............Les besties per la trialera de el Lloar

De l’itinerari cal dir que no està marcat i que ens va caldre fer mans i mànigues per poder dur el collage de mapes que el nostre guia l’ Antoniu va preparar curosament. Ens va caldre un 1:50000 del Priorat, un 1:20000 de la Serra de Prades i l’1:20000 de la Serra de Lleberia, i potser algun d’altre que ara no recordo! Pels que penseu que ens hagués estat més fàcil anar-hi amb els tracks de la ruta que parla el Vertex, dir-vos que aquests fan referència a terres Gironines...

Patrocinador oficial de l'activitat ! ......Aquest padrí no va entendre res!

El primer dia vam començar a pedalar tard, massa tard. Hem d’entendre que els que tenen fills tenen unes obligacions que a vegades els fan no arribar a l’hora... (el Pere i jo no t’ho tenim en compte Antoniu!) Total 76 quilòmetres i 9 horetes de btt... al arribar a un quart de deu a Falset se’m sentien picar les bieles!

El Pere i jo donant-li suport... .............El padrí mostrant el camí al Xavi

Sort de l’altre part del grup: la Tineta, la Gema, l’Oriol i l’Alfons que devien veure’ns la cara torta al arribar per la atenta manera amb que ens van tractar, una bona dutxa, un sopar esplèndid i un llit que ens va anar de meravella, per cert el Xavi i en Pere van voler dormir junts...

Sense GPS no és ningú, perduts! .........Sol i abandonat pedala sense rumb...

A l’endemà és va fer palès que n’hi havia que estaven més frescos que d’altres i al cap d’uns quilòmetres més d’un ho vam pagar... Vam anar plegats fins a Siurana, lloc on els més forts van decidir continuar per tal d’aprofitar el dia, els mortals vam haver de jeure una estona i menjar quelcom que ens permetés acabar els dia amb cara i ulls. Vam dinar al càmping de Siurana, records d’escalades amb gent d’Andorra, i xerrada entretinguda amb el Toni Arbonés, tot un personatge del món de l’escalada a Catalunya.

Uns a la Nargona i d'altres a Siurana .....La trista despedida...

Encara vam haver de pedalar després de Siurana fins a fer un total de 75 quilòmetres en aproximadament 8 hores de btt... potser el que ens va faltar va ser omplir els botellins de la bici amb un bon vi del Priorat, doncs la bona companyia i l’entorn idíl·lic ja hi era... Salut a tots i ens veiem a les fotos!

Un moment important a recordar! .......Ja no hi ha respecte per res!